Myricaria germanica

(miricària; cast. miricaria)

Arbret o arbust gràcil, glauc, de fins a 2 m d'alçada. Fulles linears, nombroses. Flors amb 10 estams que es solden inferiorment en un tub, sense estil, reunides en raïms llargs i estrets, de color de rosa pàl·lid. Bràctees més llargues que les flors. Fruit capsular, amb les llavors acompanyades d'un plomall pedicel·lat, de pèls sedosos plumosos.

S'estén per les terres continentals del sud d'Europa. Viu en ambients fluvials, concretament als codolars i els arenys dels rius; en general entre 100 i 1100 m d'altitud.